3ª edición del libro Que pagui Pujol! ya en la calle

- Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80. 

- Texto promocional:

Deia Galeano que la història és sempre pura profecia: pel que no ha estat, i contra el que ha estat, anuncia el que serà.

Per això, quan pretenen exiliar-nos de la nostra pròpia història, endinsar-se en aquesta crònica músico-sentimental d’ascendència montalbaniana– que tragina pels Somorrostros invisibles de l’escena musical alternativa de la Barcelona vuitantera és aire resc.

I tots els interrogants oberts: de nou i un cop més. Amb rivet de crònica salvatge.

En el triple salt mortal d’uns joves que van saltar al buit per no caure en l’abisme que els oferia un sistema d’exclusions.

Joves lliures contra la seva pròpia història, contra el destí buit que algú els havia dissenyat. Lliures, a voltes, fins a l’extrem d’una autodestrucció desesperada, via speed o via heroïna.

De les restes d’aquell naufragi, de les runes i engrunes d’aquell laboratori econòmic repressiu edificat amb la transició, van néixer les pasteres des d’on seguim resistint.

- Editorial Manifest.

- Reseña en ALM Blog. 

Què pagui Pujol (Joni D.)

Què pagui Pujol. Una crònica punk de la Barcelona dels 80. Joni D. La Ciutat Invisible Edicions/ Hace Color (2010). 191 págs. Catalán.

Libro imprescindible para conocer cómo fue el devenir del punk en Barcelona en la década de los 80. Su autor, Joni Destruye, lo vivió en primera persona, por lo que nos encontramos ante una mezcla de memorias junto a un relato de carácter histórico, pues cada capítulo de la obra se documenta con numerosa información extraída de los medios de comunicación de la época, tanto alternativos como “oficiales”. La contextualización de los hechos relatados en este Què pagui Pujol nos da una visión óptima de lo que fue y significó la aparición del punk por estos lares, incidiendo tanto en la vertiente meramente musical o artística, como en la social, pues el punk en la ciudad condal, como pasaría en muchísimas otras ciudades, significó a su vez activismo y lucha en diferentes frentes: antimilitarismo, okupación, radios libres, antifascismo, conflictos laborales, etc. Pero obviamente no todo fue un camino de rosas: drogas, violencia en los conciertos, ataques fascistas, represión policial… Joni D. repasa todo ello a lo largo de las páginas de este libro que a mí personalmente me ha encantado.

Los capítulos se suceden año tras año hasta el 1991. Y en cada uno nos encontramos siempre diferentes apartados (La importància de les petites coses sense importància, Les coses importants, Les coses que passen y Algunes preguntes que ens fèiem) donde van los textos de Joni, las noticias, los apuntes… siempre entre fotografías, dibujos o carteles de la época y diferentes extractos de letras de canciones. La aparición poco a poco de los primeros grupos de jóvenes punks, de las primeras bandas de música, los conciertos y festivales míticos, la diferencia entre los punks de finales de los 70 y los punks más ochenteros, los fanzines y revistas musicales, las radios libres, los primeros sellos alternativos, los lugares de encuentro emblemáticos, las diferentes manis, las primeras okupaciones, los episodios represivos, los ataques de los nazis y sus respuestas… todo ello está reflejado y relatado en el libro. El epílogo y una cronología de los “hechos” cierran la obra.

Ciertamente, como ya digo me ha gustado (impresionado mejor dicho), este Què pagui Pujol. La verdad, creía que conocía la que es mi escena más cercana y en realidad me he dado cuenta de que no era así. Como ya sabemos, los 80 fueron toda una explosión de contracultura, fueron años de muchísima creatividad y de mucha "agitación". Me ha sorprendido la cantidad de movidas en la que se vieron envueltos la vieja guardia punk de Barna, la asiduidad con que la “justicia” entalegada a la gente, cómo se plantaba cara a los nazis atacando sus bares y quemando sus furgonetas (y los Decibelios no quedan muy bien parados que digamos…), las incansables luchas, la cantidad de bandas y fanzines que surgieron, etc. En definitiva, en el libro encontrarás multitud de datos, historias y anécdotas increíbles sobre el movimiento punk ochentero en Barcelona, y todo ello, explicado por una persona que lo vivió in situ. Lo dicho, HIPER- RECOMENDABLE!!!

- http://laciutatinvisible.coop/
- Entrevista a Joni Destruye en el blog (marzo 2009): http://adios-lili.blogspot.com/2009/03/entrevista-joni-ndf-zine.html  

Què pagui Pujol!

“Què pagui Pujol!. Una crònica punk de la Barcelona dels 80” és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d’alt contingut batallant, editat per La Ciutat Invisible i Hace Color. Es tracta d’una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d’una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.

Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retractar el moviment punk de principis dels 80 del segle XX, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa.

El protagonista del llibre és el propi autor: un Joni D. adolescent i punk, que ens condueix des de l’irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l’OTAN i el servei militar.

La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins.

Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l’estratègia de l’amnèsia orquestrada durant la Transició.

El podreu trobar a La Ciutat Invisible (C/ Riego 35, 08014 Sants-Barcelona. Telèfon: 932989947) a partir del 28 d’octubre, i a les llibreries a partir del mes de novembre.

- Calendari de presentacions:

Què pagui Millet! Tour 2010

>>> Presentació especial a Barcelona el 2 de novembre a les 19 h. a l’Espai Obert (Violant d’Hongria 71 1r, Sants), amb música punk i exposició de fotografies, cartells, fanzines i octavetes.

30/10 - La Bisbal d’Empordà, Ateneu Llibertari, Pg. Marimon Asprer, 16. 19’00h.

5/11 - Alacant, Seu Universitat Ciutat d’Alacant, Ramon y Cajal, 4. 20.00h.

6/11 - Elx, Casal Jaume I, St. Jordi, 2. 20.00h.

9/11 - Cornellà, Bodega Pujol, Eduard Gibert 14. 19.00 h.

11/11 - Gràcia (Bcn), Llibreria Aldarull, Martínez de la Rosa 57. 19.30 h.

12/11 - Manresa, CGT, Circumval·lació, 77, 2n. 19.30h.

13/11 - Berga, Ateneu Columna Terra i Llibertat, Balç, 4. 18.00h.

16/11 - Raval-Poble Sec (Bcn), Universitat Lliure La Rimaia, Ronda Sant Pau 12. 18.30 h.

18/11 - Mataró, Taverna Atzucac, Carreró, 31. 19.00h.

19/11 - 9 Barris (Bcn), Ateneu Popular, Portlligat s/n. 19.00 h.

20/11- Almenar, Sala d’actes, Pça. 11 de setembre. 19.30h.

23/11 - L’Hospitalet de Llobregat, La Resistència, Rosalia de Castro 92. 19.30 h.

25/11 - Poble Nou (Bcn), A.M. Puerto Hurraco Sisters, Taulat 76. 20.00 h.

26/11 - Reus, Arxiu Històric, Pça. Castell. 20.00h.

27/11 - Sallent, Ateneu Popular Rocaus, Sta. Llucia, 1. 18.00h.

30/11 - Casc Antic (Bcn), FNAC-Triangle, Plaça Catalunya. 19.00 h.

2/12 - Clot (Bcn), Centre Cultural La Farinera-Al Brot, Gran Via 837. 19.00 h.

3/12 - Terrassa. Kasalet, Societat, 4. 20.00h.

4/12 - Granollers, Anònims, Miquel Ricomà, 57. 18.00h.

Més info http://laciutatinvisible.coop/

>>> Fragment de l’epíleg del llibre escrit per David Fernández:

"Deia Galeano que la història és sempre pura profecia: pel que no ha estat, i contra el que ha estat, anuncia el que serà. Per això, quan pretenen exiliar-nos de la nostra pròpia història, endinsar-se en aquesta crònica músico-sentimental -d’ascendència montalbaniana- que tragina pels Somorrostros invisibles de l’escena musical alternativa de la Barcelona vuitantera, és aire fresc. I tots els interrogants oberts: de nou i un cop més. Amb rivet de crònica salvatge. En el triple salt mortal d’uns joves que van saltar al buit per no caure en l’abisme que els oferia un sistema d’exclusions. Joves lliures contra la seva pròpia història, contra el destí buit que algú els havia dissenyat. Lliures, a voltes fins l’extrem d’una autodestrucció desesperada, via speed o via heroïna. De les restes d’aquell naufragi, de les runes i engrunes d’aquell laboratori econòmic repressiu edificat amb la Transició, van néixer les pasteres des d’on seguim resistint".